Enllaç a l'activitat del CCCB dins del cicle Ciència radical
Idees anotades a partir del diàleg entre dos experts
Fer recerca a la frontera del coneixement és essencial per impulsar avenços significatius. La física quàntica ens confronta amb contradiccions respecte a la nostra experiència quotidiana: el que crèiem saber deixa de tenir sentit. En aquest àmbit, les propietats no estan definides fins que les observem, i fins i tot llavors només veiem una manifestació possible dins de les moltes opcions disponibles. Els processos quàntics ens presenten un escenari on la probabilitat és fonamental, amb una quantitat de possibilitats immensa. Així, la realitat que percebem i la realitat quàntica són dos mons complementaris: allà on acaba un, comença l’altre.
L'observació i la comprensió
L’observació és clau. Quan més entenem les coses, més senzilles es tornen. Per contra, la dificultat sovint indica una manca de comprensió profunda. També és habitual extrapolar el que coneixem a noves situacions, però donar nom a un fenomen no implica necessàriament comprendre’l. Conèixer el nom no equival a conèixer la seva essència.
Per avançar en la ciència, cal establir connexions entre conceptes desconeguts. L’objectiu de la ciència és entendre com funciona el món, i aquest procés sorgeix de la curiositat, que esdevé el motor inicial de tot progrés científic. Aquesta curiositat impulsa una espiral de desenvolupament on la ciència i la tecnologia es retroalimenten constantment:
Ciència → Tecnologia → Ciència² → Tecnologia² → Ciència³...
La tecnologia no existiria sense la recerca bàsica, però la tecnologia estimula encara més la recerca bàsica, i això no ho hem d'oblidar. I també buscar l'aplicació d'aquesta tecnologia a la vida quotidiana.
El treball en comunitat
L’avenç científic és col·lectiu: progressar només és possible si tota la comunitat avança. A més, la curiositat es complementa amb la necessitat de divertir-nos i jugar amb idees, creant un ecosistema on la teoria i l’experimentació es reforcen mútuament. Per exemple, des de l’aïllament d’un àtom l’any 1978, s’ha treballat per augmentar la complexitat del coneixement, estudiant sistemes amb dos àtoms, tres, i així successivament. Com a Star Trek, la ciència busca explorar el que és desconegut, anar on ningú ha anat abans.
Les revolucions científiques i tecnològiques
Les grans revolucions científiques i tecnològiques comporten un canvi de paradigma. Un exemple d’aquest canvi és la criptologia quàntica, que promet millores en eficiència i seguretat, superant els límits dels algoritmes clàssics. Aquest procés és dinàmic: a mesura que construïm noves tecnologies, aprenem més, fet que permet seguir avançant.
Els ordinadors quàntics són un altre exemple paradigmàtic: mentre els ordinadors clàssics funcionen amb camins seqüenciats i sistemes binaris, els ordinadors quàntics treballen amb superposicions dels estats quàntics dels àtoms. Aquestes superposicions ocorren simultàniament, però cal seleccionar la que resol un problema concret. Actualment, els ordinadors quàntics s’apliquen sobretot a problemes d’optimització i simulacions. La combinació de tecnologies, com ara la intel·ligència artificial i la computació quàntica, promet accelerar el progrés en aquests camps.
Iniciatives com l’Open quantum institute en el CERN treballen per identificar problemes en què la tecnologia quàntica pot ser útil.
En síntesi
Ens trobem davant d’un canvi de mentalitat. És important preparar-se per aquest nou paradigma i entendre que encara hi ha moltes problemàtiques desconegudes en aquest camp. La segona revolució quàntica no només transformarà la ciència i la tecnologia, sinó també la manera com concebem el món i la realitat.
Enllaç al vídeo amb la conversa, toqueu la imatge:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada