Quins avantatges i quins inconvenients he trobat en la meva tasca docent com a professor de matemàtiques pel fet de no ser llicenciat o graduat en matemàtiques?

Crec que la millor manera de respondre la demanda que se’m fa és explicar-vos tres moments de la meva vida professional.

En finalitzar els meus estudis en Ciències Químiques, especialitat Fonamental, vaig iniciar la meva carrera docent en una escola concertada de Mataró en la qual era força habitual que el professorat de l’àmbit científic impartís docència de totes les assignatures científiques, això vol dir que vaig començar la meva carrera fent classe de Matemàtiques, Física, Química i Biologia, val a dir que se’m va escapar la Geologia. Inicialment em va sobtar la proposta, però venint de Química no se’m va fer estrany fer-ho atès que totes elles eren assignatures que formaven part de la llicenciatura i, per tant, semblava que el bagatge de coneixements que tenia era suficient. Puc avançar que aquesta formació polivalent ha estat un dels avantatges que he tingut en la meva carrera docent, cosa que he confirmat quan s’ha començat a parlar, en els darrers anys, dels àmbits STEM. Aquesta formació em permetia poder establir ponts de contacte en l’ensenyament d’aquestes assignatures, connectar-les, com diríem en llenguatge competencial. Em va ajudar molt el fet que l’escola fos un centre experimentador de la LOGSE i, per tant, el currículum que impartia era molt obert i més flexible que el que impartien la resta de centres on els continguts dels àmbits científics estaven molt més definits i tancats. Un fet molt important, i que segurament va marcar la meva manera de treballar, és que no disposàvem de llibres de text, per tant calia preparar el material amb què treballaríem a l’aula a partir dels recursos disponibles. Així vaig poder entrar en contacte amb els materials dissenyats pel grup Zero i amb la col·lecció “Matemáticas, Cultura y Aprendizaje” de l’editorial Síntesis, gràcies als quals vaig poder actualitzar coneixements matemàtics, sobretot pel que fa als seus aspectes didàctics, i conèixer el pensament de persones com Claudi Alsina, Carme Burgués o Josep Mª Fortuny, entre d’altres. Aquestes lectures em van permetre donar significat als meus coneixements matemàtics i connectar-los amb l’ús de materials a l’aula (tangrams, jocs d’estratègia, geoplans…). Aquests recursos cobrien dues de les meves mancances primordials com a professor de Matemàtiques: la didàctica i la connexió de la Matemàtica amb el món real.

Cinc anys després, vaig aprovar oposicions i vaig entrar en un institut públic. Aquí va començar la segona fase de la meva història. D’ençà d’aquest moment, la meva dedicació va ser exclusiva a les matemàtiques de BUP i COU i vaig observar, a partir dels llibres de text del moment, que els continguts no havien canviat massa d'ençà que jo els havia cursat, penseu que sóc de la segona promoció de BUP. Els coneixements, pel que fa a aquest nivell educatiu, ja els tens, però has d’aprofundir-hi per tal de buscar una comprensió més clara, atès que els has de transmetre als estudiants. En aquesta fase vaig haver de tornar a estudiar, sobretot en fer classe a COU. El pes de la selectivitat sempre ha estat important! En aquest sentit, cal destacar la col·laboració i el contacte amb altres docents de l’àrea que em van permetre superar aquestes dificultats. Per altra banda, en aquest moment se’m va fer evident la necessitat de poder ampliar els meus coneixements en camps de recerca Matemàtica més avançats (fractals, llenguatges de programació,...) per tal de poder-los portar a l’aula. Això va requerir un esforç afegit important, cosa que segurament no hagués passat si hagués cursat la llicenciatura de Matemàtiques.

I la tercera etapa d’aquesta història, s’inicia després d’un temps dedicat a la gestió d’un centre de Secundària. En acabar l’etapa directiva, primer vaig entrar en contacte amb persones que formaven part d’APaMMs, Carme Aymerich i Xavier Vilella entre d’altres, i després del CREAMAT, dirigit per Anton Aubanell.

Amb els primers, vaig connectar les maneres de fer de Primària i de Secundària, diferents d’entrada, però amb molts punts de contacte, més dels que em pensava fins aquell moment. A banda, activitats com “Fem Matemàtiques” o les Jornades d’Educació Matemàtica organitzades per les associacions que formen FEEMCAT es van obrir davant meu des d’una perspectiva diferent, la de poder participar en la seva organització tot treballant conjuntament amb docents de tots els nivells educatius, des de Primària fins a la Universitat.

L’intercanvi d’idees, la seva discussió, la presa de decisions entre persones de diferent formació i llocs de treball diversos formen un dels bagatges més importants de la meva carrera docent.

Aquesta interacció i el treball amb el CREAMAT em van ajudar a aprofundir en la meva tasca sobre didàctica de les Matemàtiques i em van conduir a una tesi doctoral sobre l’aprenentatge d’aquesta ciència amb mitjans digitals.

I per finalitzar, considero que, independent del moment professional en què em trobés, l’avantatge més important i enriquidor de tota la meva carrera ha estat viure i formar part de l’extraordinari dinamisme i creativitat que tenen totes les persones que formen part del món educatiu matemàtic.