Fa cosa d'un any, maig del 2019, vaig llegir un article al diari ELPAÍS que explicava la relació que existia entre els "gurus" de la tecnologia i l'educació que aquests donaven als seus fills. Bàsicament els portaven a escoles on els dispositius digitals apareixien fins quan eren més grans del que alguns podrien considerar habitual. Farà poques setmanes, també vaig veure la mateixa reflexió en el programa "NOPOTSER" del periodista Jordi Basté a TV3, "Educació: actualitzant el sistema" tot i que en aquest programa hi havia més diversitat d'opinions.
Fa un any vaig fer un fil a partir d'una sèrie de tòpics que crec que hi ha en l'ús de les eines digitals i sobre el que crec que s'hauria de parlar, deixant de banda les ocurrències que moltes vegades podem veure en mitjans de comunicació. També miraré d'actualitzar una mica el que vaig escriure en aquell fil sobretot gràcies al fet que en un bloc s'elimina la limitació dels caràcters.. Si voleu recuperar el fil, ho podeu fer tocant aquí.
Pel que fa a la motivació hem de tenir en compte que aquesta pot venir fonamentalment de tres llocs:
Cal cuidar aquests tres aspectes en el moment de dissenyar les activitats d'aprenentatge dels estudiants i tenir molt en compte que no tots els estudiants tenen les mateixes experiències, creences o emocions. Entenc que és important preparar activitats prou diverses, tant en continguts com en requeriments, per tal que tots els estudiants puguin sentir-se implicats. No cal dir que el que també ens ajudarà en la nostra tasca docent és conèixer les idees que aquests porten incorporades.
El que es tracta doncs és d'utilitzar les eines digitals que tenim a la nostra disposició com a complements de les bones activitats que hem dissenyat i que utilitzem habitualment a classe.
L'aprenentatge autònom és molt exigent i molt pocs estudiants són capaços de portar-lo a la pràctica. La major part d'estudiants requereixen una guia progressiva. Només quan dominen una àrea de coneixement, en l'àmbit de les idees rellevants i de les capacitats bàsiques, poden aprendre de manera autònoma. Val a dir si es dóna aquest nivell de treball, la comunicació entre professor i estudiant ha de ser més atenta, activa i de millor qualitat, cosa que pot dificultar el treball amb altres estudiants no tan autònoms.
Els casos que he vist d'automatització d'aprenentatges normalment ho permeten, però només en el que anomenem instrucció matemàtica, activitats molt relacionades amb processos algorítmics i que tenen com a resultat una solució molt determinada i quantificable. Diguem que es poden dissenyar amb els formularis de google per exemple. En el moment que fem un treball més profund de resolució de problemes, de raonament i prova, de connexions o de comunicació i representació, les eines digitals no permeten valoracions qualitatives, i llavors es fa imprescindible la presència del docent. Si passa això, la personalització de les tasques es complica molt.
Tòpic 8) El cost és més barat
Fa un any vaig fer un fil a partir d'una sèrie de tòpics que crec que hi ha en l'ús de les eines digitals i sobre el que crec que s'hauria de parlar, deixant de banda les ocurrències que moltes vegades podem veure en mitjans de comunicació. També miraré d'actualitzar una mica el que vaig escriure en aquell fil sobretot gràcies al fet que en un bloc s'elimina la limitació dels caràcters.. Si voleu recuperar el fil, ho podeu fer tocant aquí.
Tòpic 1) Amb eines digitals els estudiants estan més motivats i aprenen millor.
La motivació i l'aprenentatge acostumen a venir de la mà de les bones activitats, sense elles ni una ni l'altra poden aparèixer. Podeu consultar l'entrada "Com és una bona activitat de Matemàtiques? Complexitat enfront de complicació" d'aquest mateix bloc per veure les característiques de les bones activitats d'aprenentatge.Pel que fa a la motivació hem de tenir en compte que aquesta pot venir fonamentalment de tres llocs:
- De les nostres experiències anteriors
- De les creences o expectatives que tinguem
- De les emocions associades a les tasques
El que es tracta doncs és d'utilitzar les eines digitals que tenim a la nostra disposició com a complements de les bones activitats que hem dissenyat i que utilitzem habitualment a classe.
Tòpic 2) Les eines digitals afavoreixen l'autonomia dels estudiants.
L'aprenentatge autònom és molt exigent i molt pocs estudiants són capaços de portar-lo a la pràctica. La major part d'estudiants requereixen una guia progressiva. Només quan dominen una àrea de coneixement, en l'àmbit de les idees rellevants i de les capacitats bàsiques, poden aprendre de manera autònoma. Val a dir si es dóna aquest nivell de treball, la comunicació entre professor i estudiant ha de ser més atenta, activa i de millor qualitat, cosa que pot dificultar el treball amb altres estudiants no tan autònoms. Tòpic 3) Les eines digitals permeten un aprenentatge més actiu
Com ja he comentat abans, són les activitats que afavoreixen que l'aprenentatge sigui més actiu. El que acostuma a passar és que amb eines digitals els estudiants acostumen a treballar sols, ells i la màquina, amb la qual cosa fan més activitat individual. Potser podríem dir que són més actius pel tipus de gestió que fem de l'aula. Cal decidir quan utilitzar-les i per quin motiu.
A banda tenim la dificultat del disseny tècnic de l'activitat, però d'això ja en parlaré en un altre tòpic.
Tòpic 4) Els vídeos i les informacions dinàmiques afavoreixen l'aprenentatge
Si, si els estudiants saben on mirar i poden distingir el fet principal, on volem focalitzar l'aprenentatge, dels fets secundaris. Moltes d'aquestes informacions secundàries acostumen a no ser importants i actuen com a elements que distreuen del fet principal. I això no sempre serà positiu.
Tòpic 5) Permeten la personalització dels aprenentatges i la seva adaptació a les necessitats específiques dels estudiants
Els casos que he vist d'automatització d'aprenentatges normalment ho permeten, però només en el que anomenem instrucció matemàtica, activitats molt relacionades amb processos algorítmics i que tenen com a resultat una solució molt determinada i quantificable. Diguem que es poden dissenyar amb els formularis de google per exemple. En el moment que fem un treball més profund de resolució de problemes, de raonament i prova, de connexions o de comunicació i representació, les eines digitals no permeten valoracions qualitatives, i llavors es fa imprescindible la presència del docent. Si passa això, la personalització de les tasques es complica molt.L'educació Matemàtica necessita, entre altres coses, de treball en grup per aprendre amb altres i dels altres, temps suficient per a tots els estudiants, ús de diverses eines multimèdia, no massa ajudes per part del docent i construcció de problemes per part d'estudiants. En aquest fil de twitter hi podeu trobar més idees al respecte.
Tòpic 6) La lectura en pantalla redueix la competència lectora i la capacitat d'atenció dels estudiants
No sembla que sigui així. Molts estudis especifiquen que les competències de lectura dels estudiants han de ser molt superiors a les de fa trenta anys per exemple. Què implica llegir un document?
A banda de la lectura, moltes vegades cal fer una cerca d'informació per trobar-lo, cal valorar els documents trobats, cal seleccionar els continguts, cal valorar la fiabilitat de les fonts, confiança amb l'autor i podem trobar referències en diferents suports. Fer totes aquestes tasques no minvant la capacitat d'atenció, el que passa, i això també depèn del nivell, és que requereix més temps atès que llegir comporta més tasques de les que es feien anteriorment.
Segurament la lectura digital s'ha convertit en una activitat més exigent.
Tòpic 7) Els estudiants saben utilitzar les eines digitals de manera eficaç
Comprendre el que fan les eines digitals i aprofitar al màxim les seves possibilitats és una capacitat que s'adquireix a partir del coneixement que acumulem sobre una eina determinada, i això va associat al seu ús. Si no la utilitzem, mai sabrem fer servir aquelles funcionalitats que comparteix amb altres aplicacions que si utilitzem, pensem en el menú arxiu o edició dels programes windows.
Tòpic 8) El cost és més barat
No. El disseny de bones activitats amb el grau de complexitat adequat i que permetin la personalització de les tasques i que estiguin adaptades als estudiants no ho és en cap cas.
A més, cal pensar que la formació dels creadors d'activitats digitals també ha de ser molt millor del que és fins ara i necessita molts més recursos per tal de dissenyar les aplicacions que realment proporcionin educació matemàtica. Recordo que la instrucció matemàtica ja existeix de manera digital.
Tòpic 9) La Tecnologia canvia la forma de treballar de docents i estudiants
Segurament afecta, però el que marca profundament l'aprenentatge són les activitats que es realitzen. Les idees!
M'agrada el símil de l'ecosistema. Quan en una classe introduïm eines digitals estem canviant els equilibris que es produeixen a l'aula, en aquest sentit necessàriament han de provocar canvis en la manera de fer les coses, en les relacions que s'estableixen entre estudiants i entre els estudiants i el/s docent/s, en la metodologia de treball,... Cal experimentar! És un procés en el qual no hi ha mapa, hi ha estudis però se centren molt en estudiants i aules universitàries.
Tòpic 10) Tota la informació es troba a la xarxa
Cert, tota o pràcticament tota, alguna és de pagament, normalment la que ha passat filtres previs, moltes vegades la millor. La què és lliure cal saber-la triar i valorar. Als estudiants els hi cal guia i coneixement. Crec que el camí ha seguir ha de ser tenir millor informació i no "més informació". Normalment més informació també inclou més informació brossa, i com n'hi ha més quantitat hem d'invertir esforços més grans en seleccionar la bona. Crec que és preferible millor informació encara que en tinguem menys.
En síntesi, segurament n'apareixeran d'altres a mesura que la tecnologia vagi millorant, i vagin apareixent noves situacions problemàtiques que necessitin solució, i molt més en una situació com la que podem tenir a partir del 2020 combinant aprenentatge presencial i virtual.
Penso que no hem de creure tot el que es diu, tot el que sentim per les xarxes, moltes vegades són opinions que es fonamenten en pocs estudis o en estudis molt parcials. Algunes vegades tinc la sensació que estem utilitzant la recerca educativa per sobre de les nostres possibilitats.
M'agrada molt la següent frase: "Cal evitar les 3 i: ideologia, Ignorància i Inèrcia", referida a la manera com hem d'afrontar noves situacions. Ella ho fa en el camp de l'economia, però crec que és aplicable a molts altres camps.
Aquesta frase l'he sentit a Esther Duflo, premi Nobel d'Economia l'any 2019, la segona dona que rep el premi Nobel i la més jove, i segons Forbes, una de les 5 economistes que ho estan redefinint tot!