Com a docent sovint he pensat en la importància de captivar l'atenció dels estudiants sobre els elements i les característiques específiques del procés de resolució de problemes matemàtics, així com la manera de conceptualitzar-los. El meu objectiu era que els estudiants les integressin en la seva manera de treballar. Amb el pas del temps crec que podria haver enriquit encara més aquesta experiència amb més relats sobre l'origen del coneixement matemàtic i el context en què aquest es va desenvolupar. La narrativa sobre els orígens, siguin basats en fets o en llegendes, té el poder de connectar el coneixement amb les emocions. Històries com l'origen dels irracionals o el dilema del cavaller De Méré crec que són exemples d'aquesta relació entre coneixement i context.
Inevitablement, he experimentat una evolució en la manera com ho treballava. En els primers anys, el meu objectiu era guiar-los cap a la comprensió, utilitzant predominantment classes expositives. A mesura que avançaven els cursos la meva intenció volia impulsar-los cap a l'acció, llavors les classes magistrals es van anant convertint en l'excepció, no en la norma.
Crec que una de les coses que implica el procés de resolució de problemes és motivar els estudiants a l'acció, atès que implica que han d'identificar idees i reflexionar sobre elles de manera clara i concisa. Crec que per la metodologia utilitzada habitualment, estan més avesats a ser més passius i esperar que el gruix de la feina el facin altres. Passar a l'acció els fa treballar sobre els problemes que intenten resoldre, però de manera intrínseca sobre els obstacles que troben en el seu aprenentatge matemàtic i en les interpretacions errònies que sovint els envolten. Actuar i errar és un procés fonamental, però sempre reflexionant sobre el que s'està fent. I en aquest sentit, trobo que les anomenades classes magistrals, no compleixen massa amb aquest requisit. Deia D.A.Blight que "les classes magistrals no són "especialment efectives" nio tan sols per a vehicular el contingut."
La resolució de problemes, junt amb la resta de processos matemàtics, són essencials perquè comprenguin que fer matemàtiques no equival a aplicar algoritmes o realitzar càlculs repetitius. És una tasca més profunda i enriquidora. I és a aquest aprenentatge profund i de llarga durada al que hauríem d'aspirar.
Personalment, he trobat que l'ús de l'humor ajuda en el treball a l'aula, atès que reforça el vincle entre estudiants i docent. No obstant això, reconec que aquesta dinàmica d'humor requereix sensibilitat i respecte mutu, ja que és una forma de comunicació que pot ser malinterpretada depenen del context i de les situacions. Aquest humor, aquesta interacció, forma part d'un dels aspectes essencials del treball als centres educatius, la interacció entre persones amb diferents perspectives i backgrounds, així com la presa de decisions de manera col·lectiva són components fonamentals d'una educació de qualitat. Aquests intercanvis enriquidors també serveixen com a models per als estudiants i per a docents novells.
El diàleg que implica aquesta interacció ha de transcendir més enllà de preferències superficials, i anar cap als mètodes d'avaluació o la cultura institucional entre altres. Són temes propers que hem d'incloure en aquest diàleg, així entendrem les necessitats reals dels estudiants i de la resta de persones que formen part de la comunitat educativa, i es podrà fomentar un ambient d'aprenentatge inclusiu i estimulant.
Tot i la manera de fer, també t'adones que és possible que alguns estudiants puguin perdre l'interès en les Matemàtiques, caldrà comprendre'n les raons i abordar-les amb empatia i accions concretes. Una d'elles pot ser atribuir significat, més enllà de les meres notes numèriques, a les valoracions que se'ls hi fan sobre la seva feina, per evitar que comparacions entre ells que els allunyin d'entendre el veritable propòsit del seu aprenentatge. Reflexionar sobre les experiències educatives passades, tant els èxits com els fracassos, és essencial per al creixement professional. És necessari qüestionar i reavaluar els mètodes pedagògics, mantenint un criteri propi i independent.
Un enfocament pedagògic equilibrat de l'ensenyament de les Matemàtiques, i també de qualsevol altra àmbit de coneixement, ha d'incorporar diverses metodologies i enfortir la participació activa dels estudiants. Aquest enfocament és clau per a un aprenentatge efectiu.
Hi ha un aspecte que crec que no es tracta massa i l'utilitzaré per finalitzar aquesta entrada. Considero molt important compartir històries personals com a font d'inspiració i aprendre de les mateixes equivocacions amb una actitud positiva i constructiva. Penso que aquesta pràctica fomenta un aprenentatge intrínsec, que és el que perdura més enllà de l'aula.
Hi ha un aspecte que crec que no es tracta massa i l'utilitzaré per finalitzar aquesta entrada. Considero molt important compartir històries personals com a font d'inspiració i aprendre de les mateixes equivocacions amb una actitud positiva i constructiva. Penso que aquesta pràctica fomenta un aprenentatge intrínsec, que és el que perdura més enllà de l'aula.
Patricio Reig. Cuadernos 4