Penso que a classe hem de procurar treballar amb el coneixement necessari, el mínim possible, que produeixi el màxim pensament (activitat mental) per part dels estudiants. I així els estudiants obtindran eines i recursos necessaris per activar el seu aprenentatge. Aquest coneixement essencial ha d'anar acompanyat d'un mètode, que també és coneixement, que ens indiqui com s'ha obtingut i com el podem expandir, i d'un llenguatge comú que en faciliti la transmissió. Així el coneixement no semblarà revelat atès que es facilitarà la comprensió. El coneixement essencial ha d'anar augmentant la seva complexitat a mesura que desenvolupem les nostres capacitats, ha de ser dinàmic i progressiu. I penso que l'augment de complexitat passa necessàriament per la interdisciplinarietat, per connectar disciplines i mètodes. Diu Jorge Wagensberg en el llibre "El pensador intruso" que la idea de coneixement pur no existeix, ni pel que fa a la complexitat dels continguts a comprendre, ni pel que fa als llenguatges escollits, ni pel que fa als mètodes utilitzats per aconseguir-lo.
L'aprenentatge basat en projectes (ABP) és un exemple de com es pot aplicar aquest enfocament. Permet als estudiants treballar en projectes reals que integren diverses disciplines, fomentant una comprensió més profunda i significativa dels conceptes. A més, l'aprenentatge cooperatiu, en què els estudiants treballen junts per assolir objectius comuns, els ajuda a desenvolupar habilitats socials i a aprendre uns dels altres. Un exemple clar d'això anterior el podem trobar en la presentació "Les Matemàtiques als projectes".
Un altre aspecte fonamental per a l'aprenentatge de les matemàtiques, i d'altres àrees, és la conversa, veure la llicència d'estudis de Tana Serra També ho és entre docents, i en aquest cas la més important és la conversa interdisciplinària, la que trenca les fronteres i enriqueix el pensament. Una conversa entre especialistes augmenta el grau d'especialització i només permet la circulació vertical de les idees. I provoca que la tradició, el sempre ho hem fet d'aquesta manera, impedeixi el canvi malgrat saber que aquesta tradició no acaba de funcionar. Cal reaccionar per minimitzar aquesta possible situació.
Si volem que l'educació progressi haurem de fer com en la ciència, canviar la manera com enfoquem la seva temàtica. Durant molt temps hem posat el focus en el que s'ha d'ensenyar, potser ara cal anar cap al que s'ha d'aprendre, mètodes de treball i més llenguatge per comunicar. Observar l'evolució de la ciència és clau. Inicialment no hi ha matèries, hi ha situacions que generen reptes. Això en Matemàtiques vol dir que primer són els problemes i aquests són multidisciplinars, i després apareixen les definicions. Pensem que en l'ensenyament obligatori ens estem adreçant a tota la població.
Les eines digitals també poden jugar un paper crucial en aquesta transformació, facilitant la interdisciplinarietat i permetent la personalització de l'aprenentatge. A més, és fonamental proporcionar formació contínua als docents per ajudar-los a adoptar aquestes noves metodologies.
Crear una cultura que valori l'error com una oportunitat d'aprenentatge i encoratgi l'experimentació i la curiositat és essencial per a un aprenentatge significatiu. A més, la implicació de tota la comunitat educativa, incloent-hi famílies i entitats locals, pot enriquir l'experiència educativa i proporcionar contextos reals per a l'aprenentatge.
Quantes vegades batega el cor d'una persona al llarg de la seva vida? Com vola un ocell? Aquest tipus de preguntes concretes poden ser multidisciplinars, integrant coneixements de biologia, matemàtiques i estadística, i exemplifiquen com els problemes reals poden guiar l'aprenentatge significatiu.
I per complementar i finalitzar l'article aquest esquema sobre l'alfabetització de les persones.
