Algunes #reflexions al voltant de la formació permanent dels docents atès que les persones determinen la qualitat del centre educatiu i, entre altres coses, aportem estabilitat al centre educatiu, els estudiants evolucionen dins del centre i les famílies, que s’han d’atraure, participen poc. Per aquest motiu és important l'estabilitat de les plantilles educatives.
Reflexions i possibles solucions per abordar les dificultats en la formació permanent dels docents:
a) Assessoraments a centres de Secundària sobre àmbits concrets de coneixement: Matemàtiques, Ciències, Llengües, Metodologia
Dificultat: La relació cost/persona és alta, sobretot en els centres de secundària.
Proposta: Promoure la creació de xarxes de formació dins dels centres o entre centres propers, on els docents amb més experiència puguin actuar com a mentors. Això podria reduir costos i permetre una personalització més gran de la formació.
b) Continuïtat de les formacions
Dificultat: Falta de planificació a llarg termini.
Proposta: Desenvolupar un pla estratègic de formació que inclogui objectius a curt, mitjà i llarg termini. Aquest pla hauria d'incloure seguiment i avaluació periòdica per ajustar-se a les necessitats canviants del professorat i de l'alumnat.
c) Transferència del que es fa a les formacions a la resta de docents. Com es porta a la pràctica?
Dificultat: Dificultat per portar el que es fa en les formacions a la pràctica.
Proposta: Implementar models de treball col·laboratiu, com comunitats d'aprenentatge, entesa com a grup de persones que comparteixen objectius acadèmics i actituds, o grups de treball, que permetin compartir experiències i bones pràctiques. A més, oferir temps i espais dins de l'horari escolar per a la reflexió i implementació de noves metodologies.
d) Després de la formació, què fer quan aquesta acaba?
Dificultat: Què passa quan la persona formadora marxa?
Proposta: Establir un sistema de mentors interns que continuïn el treball iniciat per la formació externa. Això pot incloure la creació de recursos documentats i guies pràctiques que es puguin consultar i actualitzar.
e) Treball conjunt de claustres o departaments de centres diferents, sobre un àmbit concret o en àmbits relacionats
Dificultat: Necessitat d’intercanvi de maneres de treballar entre diferents centres.
Proposta: Organitzar trobades i seminaris d'àmbit més gran que permetin la col·laboració entre centres de diferents nivells educatius. Crear espais virtuals (com fòrums o plataformes en línia) on els docents puguin compartir recursos i experiències.
f) Coordinació efectiva entre Primària i Secundària
Dificultat: No només traspàs d'informació, sinó treball conjunt.
Proposta: Establir equips mixtos de docents de Primària i Secundària que treballin junts en projectes comuns. Això pot ajudar a crear una continuïtat en l'aprenentatge dels estudiants i facilitar la transició entre etapes educatives. Cal intercanviar maneres de treballar, i sobretot les que funcionen.
g) Sostenibilitat
Dificultat: Com garantir que les iniciatives de formació siguin sostenibles?
Proposta: Cal assegurar que qualsevol iniciativa de formació tingui una base sòlida de suport administratiu i recursos. Això inclou una inversió contínua en desenvolupament professional i un compromís per part de les direccions dels centres per mantenir les millores a llarg termini.
Aquestes mesures podrien ajudar a optimitzar els recursos i a assegurar que la formació permanent tingui un impacte durador i significatiu en la pràctica docent.
