Com podem millorar el treball d’aula mitjançant les competències?

La introducció de les competències en el currículum, en part deguda al limitat desenvolupament de les capacitats matemàtiques dels estudiants amb els mètodes tradicionals, ens obliga a fer un canvi important —per no dir profund— no només en què ensenyem, sinó sobretot en com ho fem.

La transmissió de continguts que ha estat clau durant molt temps i, dins del seu camp d’aplicació, ha donat resultats. Però cal anar més enllà: incorporar activitats que permetin als estudiants connectar idees, aplicar-les en contextos diversos i reflexionar sobre elles i els seus resultats.

Aquest article recull algunes idees pràctiques per dissenyar activitats realment competencials.

1. Connexió d’idees, eines i estratègies

Les activitats haurien de fomentar que els estudiants relacionin coneixements de diferents àmbits o assignatures. Per exemple, una tasca pot incloure càlcul matemàtic, reflexió crítica i ús de tecnologia per presentar resultats.

Exemple: el format DIN.

És una eina interessant per fer activitats i de km 0, és un estàndard.

Preguntes que ens podem fer:

• Amb un full de format DIN A0, quants fulls de format DIN A10 podríem obtenir?

• Quants de format DIN A5?

2. Creació

Cal oferir espais on els estudiants puguin crear productes o solucions úniques. Això pot anar des de construir una història matemàtica, dissenyar un experiment científic o elaborar una presentació interactiva que demostri el seu raonament.

Exemple: Pintar el cub

Una activitat en què cal observar, provar, representar i justificar. Convida a buscar totes les solucions possibles i fomenta la comunicació matemàtica.

3. Reflexió

És fonamental que les activitats incloguin moments per reflexionar sobre el que s’ha fet, per què s’ha fet així i com es podria millorar. Aquesta metacognició ajuda els estudiants a ser més conscients del seu aprenentatge.

En finalitzar una activitat i per tal de reflexionar sobre la tasca feta, ens podem formular les següents preguntes:

1) Què has fet en l'activitat que puguis relacionar amb el que ja sabies?	2) A quines preguntes no li has trobat resposta?
3) Què has après en aquesta activitat sobre el teu entorn?	4) A partir d’aquesta activitat, sobre què vols saber més?
5) Què et va sorprendre?	6) Amb qui has estat treballant?
7) Què has ensenyat a altres companys?	8) Què has compartit amb els teus companys? I ells amb tu?
9) Com han actuat els teus mestres amb tu?	10) Què creus que han après els teus mestres amb tu?
11) De quina manera, petita o gran, has canviat la teva manera de treballar?	12) Què t’ha agradat? Què canviaries?

4. Augment gradual de la complexitat

Les tasques haurien d’evolucionar progressivament, passant de contextos més familiars a altres més abstractes i interdisciplinaris. Això permet als estudiants desenvolupar la seva autonomia i confiança.

Exemple: L’espelma

Aquesta activitat és interessant, parteix d’una situació en què intervenen dues variables, el temps i l'alçada, i proposa un seguit de preguntes de complexitat creixent. Sempre hi ha una porta d’entrada accessible per a tothom, que actua com a preparació per a reptes més exigents.

Un enfocament d'aquest tipus no només potencia les competències cognitives, sinó també les socioemocionals, ja que implica aprendre a col·laborar, gestionar frustracions i errors o comunicar idees de manera efectiva, habilitats que són essencials en qualsevol àmbit.

És interessant que, entre totes les persones que estem interessades en la millora de l’educació matemàtica, ens plantegem i compartim bones activitats i com podem acompanyar millor els estudiants en el seu aprenentatge. 

I vosaltres, quines bones activitats heu provat? Compartiu-les per seguir creixent junts.