Fa poc, llegint el llibre Ludens d’Oliver Reed (geoPlanetaCIENCIA), em va impactar un passatge de la introducció que mostrava una classificació molt potent feta pels arqueòlegs:
1. Objectes funcionals
2. Objectes rituals
Aquesta distinció em va portar a fer-me una pregunta:
Quines pràctiques rituals mantenim a les classes de matemàtiques, sense revisar si realment són útils per aprendre?
Per rituals entenc tot allò que es fa per tradició, per inèrcia, però no perquè sigui la millor manera d’ensenyar ni d’aprendre matemàtiques. Això em va portar a identificar alguns d’aquests rituals que encara persisteixen:
Rituals que perduren a l’aula de matemàtiques
1. Utilitzar algoritmes sense significat
Ensenyar a fer servir algoritmes de manera mecànica, sense entendre’n la lògica ni l'argumentació del seu funcionament. Això limita molt la capacitat dels estudiants per resoldre problemes complexos, ja que fonamenta el treball matemàtic en la repetició i no en la comprensió.
2. Una sola manera de resoldre
Resoldre problemes sempre de la mateixa manera, sense obrir la porta a diferents estratègies, solucions pròpies o camins creatius. El pensament matemàtic es veu encotillat i l’aprenentatge esdevé repetitiu.
3. Memorització v.s comprensió
Donar més pes a memoritzar fórmules, taules o passos que a entendre per què funcionen i com poden aplicar-se en contextos diversos. L’objectiu no és recitar, sinó raonar.
4. Obsessió pel càlcul manual
El càlcul manual és important, però no pot ser l’únic focus. Disposem d’eines tecnològiques potents que ens permeten centrar-nos en el raonament i la resolució de problemes reals. Ha d'haver-hi càlcul intel·ligent i càlcul amb eines.
5. Sense context ni connexió
Treballar els continguts aïlladament, sense connectar blocs dins la pròpia matèria o amb altres disciplines. El coneixement necessita context per ser significatiu.
6. Oblidar la diversitat
No adaptar les activitats a la diversitat de l’aula: ni en ritmes, ni en maneres d’aprendre, ni en interessos. Calen propostes amb terra baix, sostres alts i parets amples.
7. Ignorar les habilitats socioemocionals
L’aula de matemàtiques també hauria de fomentar el treball en equip, la perseverança, el pensament crític i creatiu. Sense això, estem deixant fora part essencial del desenvolupament competencial.
Repensar per transformar
Hi ha aspectes en la tradició de l’ensenyament matemàtic que requereixen ser repensats. Afortunadament, no estem sols: fa dècades que moltes associacions i xarxes de docents reflexionen sobre noves maneres d’ensenyar i aprendre matemàtiques.
No cal començar de zero: només cal acostar-s’hi, escoltar, aprendre i continuar construint col·lectivament.
No es tracta d’esforçar-se més, sinó d’esforçar-se intel·ligentment.
Una pregunta incòmoda
Prova de demanar a un estudiant per què ½ × ⅓ =⅙ i demana-li que ho faci sense utilitzar l’algoritme per justificar-ho.
Aquesta simple pregunta pot revelar fins a quin punt hem ritualitzat l’ensenyament de les matemàtiques, obviant el sentit i la construcció conceptual.
Per acabar...
Tots tenim rituals. La qüestió és saber quins volem conservar i quins caldria deixar enrere per obrir camins més significatius, més diversos i més humans dins de l’aula de matemàtiques.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada