Sis claus per tancar (i obrir) un curs

Crec que quan tanquem un curs—i ja en van uns quants en els que ens trobem a les xarxes o en persona—cal fer una pausa, ja siguis estudiant o docent, per mirar enrere amb agraïment, endavant amb curiositat i al nostre voltant amb atenció.

La primera columna d'aquest text la vaig escriure per acomiadar els estudiants de 4t d'ESO del meu institut, en un moment que també va coincidir amb una nova etapa personal: la jubilació, després de més de 35 anys dedicats al món educatiu des de diferents àmbits. La segona columna és més recent; vaig fer una adaptació d'aquelles mateixes claus, pensant ara en els docents. Moltes reflexions són molt semblants i tenen, òbviament, punts de contacte, perquè al final educar és sempre un acte compartit.

En aquest moment de transició, volia deixar per escrit aquestes sis idees que considero essencials, fruit de dècades d'experiència, converses i aprenentatges mutus. Potser us poden ser útils per als vostres propis processos de reflexió.

Les 6 claus:

Per a Estudiants

Per a Docents

1) Escolteu i pregunteu 


Sereu capaces d’entendre les motivacions d’altres persones, encara que no les compartiu. Així generareu empatia i trobareu un entorn col·laboratiu que us ajudarà. I cal fer-ho sempre amb atenció i respecte.
  1. Escoltem i preguntem


Escoltem-nos entre nosaltres i escoltem l’alumnat. Preguntar amb interès i escoltar de veritat, ens apropa a entendre el perquè de moltes coses: actituds, silencis, resistències, entusiasmes.
Així generem vincles i construïm comunitat, oberta i respectuosa.

2) Arrisqueu 


Arrisqueu-vos a descobrir el que podeu fer, a demanar ajuda, a conèixer allò que no us és familiar. I combineu aquesta acció amb la reflexió. Acció i reflexió.

2) Arrisquem-nos


Ens hem arriscat a provar metodologies noves, a deixar enrere el llibre de text, a canviar les preguntes que fem, a confiar en l'alumnat i en nosaltres, a fer petits canvis. Continuem arriscant-nos, amb acció i amb reflexió, perquè només qui es mou, aprèn.

3) No gireu l’esquena als problemes 


Afronteu-los amb ganes, atreviment i preparació. Tingueu present que sempre hi ha situacions que escapen al nostre control. Apreneu a reconèixer-les i no us obsessioneu amb elles.
Hi ha una frase que em deia sempre un amic, si un problema té solució, no et preocupis, busca-la i ja la trobaràs, i si no en té, no et preocupis i dedicat a una altra cosa.

3) No girem l’esquena als problemes


Hi ha situacions difícils que ens afecten. Algunes tenen solució, altres no. Aprenguem a diferenciar-les.
Però davant totes, mantinguem la iniciativa i la voluntat de millorar. Que els problemes no ens paralitzin, sinó que ens ajudin a créixer.

4) Mireu més enllà 


No perdeu de vista l’horitzó, potser no hi arribareu, però ben segur que us servirà per continuar caminant. Estigueu preparades i reviseu el que feu. I recordeu que sempre que podeu canviar

4) Mirem més enllà


La urgència del dia a dia ens pot fer perdre de vista allò que ens mou. Recuperem el sentit del que fem. Educar no és només ensenyar continguts: és acompanyar processos vitals. I en aquest camí, tenim marge per revisar, millorar i —si cal— canviar.

5) Les coses no sempre surten com volem


Malgrat que no els desitgem, poden arribar mals moments. I llavors hi ha tres coses que sempre són molt útils en aquests moments de dificultat: la preparació, la calma i tenir una visió optimista dels esdeveniments.
Fins a tres vegades hem parlat de preparació o d'estar preparats, és el que fem en els centres educatius, però acompanyada de moltes altres coses.

5) Les coses no sempre surten com voldríem


Hi ha moments d’esgotament, de frustració, d’incertesa. Però també sabem que la preparació, la calma i una mirada optimista ens sostenen. La preparació no és només saber molt; és saber per què fem el que fem i fer-ho amb sentit.

6) Treballeu en equip 


Us ajudarà a prendre decisions, a centrar l’atenció en el moment actual, a no jutjar ni avaluar quan no sigui el moment. En definitiva, us ajudarà a allò que, creiem, hem de recordar sempre: No hem de treballar més, hem de treballar millor


6) Treballem en equip


El nostre millor recurs som nosaltres.
Compartir dubtes, idees, materials o una estona de conversa al passadís, és com construïm una manera de fer escola que va més enllà de les hores lectives. Treballar en equip no és dividir tasques, és multiplicar capacitats

En resum: no es tracta de treballar més, sinó de treballar millor, i fer-ho plegats

Al final del camí, educar és un acte d'esperança. Esperança en les persones que acompanyem, en les que ens acompanyen, i en nosaltres mateixos. Cada curs que acaba és una oportunitat per celebrar el que hem après plegats i per renovar aquest compromís compartit amb l'educació que transforma vides.

Que aquest temps de pausa ens serveixi per recarregar energies i per recordar per què vam triar aquest camí. Ens retrobarem amb més ganes, més idees i la mateixa il·lusió de sempre.

Què afegiries a aquesta llista?

Comentaris