Sovint es diu que les matemàtiques de l'ESO són bàsiques i poc profundes. Però, ho són realment? En aquest article, explorarem com un material aparentment senzill, el geoplà, pot esdevenir una eina rica per desenvolupar processos i sabers matemàtics de gran profunditat.
1. El geoplà com a catalitzador
El geoplà és un material didàctic ideat per Caleb Gattegno, matemàtic egipci. Se'n poden trobar de diversos tipus:
-
Ortogonal
-
Isomètric
-
Circular
Observar i manipular (experimentar)
-
Relacionar (comparar)
-
Construir (crear i avaluar)
2. Exploracions en un geoplà 3x3
Podem construir polígons de 3 a 7 costats. Ens plantegem preguntes com:
-
Quants polígons diferents de cada tipus podem construir?
-
Quan dos polígons de tres costats són diferents?
-
Quins criteris fem servir per classificar-los?
També:
-
És possible construir un polígon de 8 o més costats en un geoplà 3x3?
-
Quin és el nombre màxim de costats?
-
Podem generalitzar-ho a un geoplà nxn?
Quin és el nombre màxim de costats que pot tenir un polígon en aquest geoplà?
Què hem fet que ens dona les idees necessàries per poder-ho afirmar?
Per exemple, hem observat alguna pauta?
3. Modelització matemàtica a l'aula
Treballar la modelització amb l’alumnat és fonamental, i cal fer-ho com més aviat millor. El procés inclou:
-
Formular preguntes sobre situacions
-
Recollir, analitzar i interpretar dades
-
Generar un model (gràfics, equacions o ambdós)
Aquest model permet fer previsions i validar-les. Un exemple pot ser l'activitat de NRICH: What's the problem?, on es desenvolupen habilitats com seleccionar, analitzar, raonar, representar o crear relacionada amb aquesta activitat. En aquest tipus d'activitat es desenvolupen diverses capacitats:
Buscar, seleccionar, reconèixer, analitzar, planificar, utilitzar, contrastar, traduir, generar, representar, provar, raonar, gestionar, avaluar i crear.
4. Perímetres, àrees i el Teorema de Pick
Amb un geoplà 5x5:
-
Dibuixem polígons amb un perímetre fix (ex. 12 unitats). Podem fer triangles?
-
Cerquem tots els polígons amb àrea 2
A partir d'aquí, introduïm el Teorema de Pick, que relaciona l'àrea d'un polígon amb:
-
El nombre de punts a la vora (b)
-
El nombre de punts a l’interior (i)
Formulem, generalitzem i comprovem empíricament la relació:
Això ens permet també vincular-lo amb el Teorema de Pitàgores: quants triangles rectangles podem construir? Amb quines relacions?
5. Més enllà del geoplà ortogonal
a) Geoplà isomètric
-
Investigacions a partir de patrons, dissenys triangulars i hexagonals.
-
Exemple de recursos: aplicació de l’ARC, material interactiu amb GeoGebra
Com podeu veure a la imatge, l'autor d'aquest geoplà utilitzant el geogebra @acgeogebra és l'enyorat Pep Bujosa.
b) Geoplà circular
-
Unir punts amb rectes sense aixecar el llapis, una sola vegada.
-
Quins patrons apareixen?
-
Es poden vincular amb aritmètica modular i polígons estrellats
-
Com s'obtenen els dissenys d’envoltants? Què passa si unim el punt amb , ...?
6. I, al final, què direm?
Encara pensem que les matemàtiques de l'ESO són bàsiques i poc profundes?
Hem treballat:
-
Processos matemàtics: resolució de problemes, raonament i prova, representació, comunicació i hem fet connexions
-
Sabers diversos: sentit numèric, mesura, geometria, àlgebra i modelització.
I ho hem fet amb calma, investigant, formulant conjectures, generalitzant.
Si reduïm les matemàtiques a resoldre equacions amb una fórmula o calcular volums amb dades donades, estem traient-los la seva veritable riquesa. A l’educació matemàtica cal aprofundir-hi.
Treballar amb eines com el geoplà ens ho permet. I molt més.
Aquest article forma part d’una reflexió sobre les possibilitats reals del currículum de matemàtiques a l’ESO. No és que les matemàtiques siguin poc profundes. És que cal saber com treballar-les.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada