Hi ha dues maneres d'entendre l'avaluació: una la veu com un mecanisme de control, fiscalització i càstig.; l'altra, com una eina que permet obtenir informació útil que orienta la millora i ajuda a prendre decisions.
I cadascuna té implicacions diverses en àmbit educatiu.1. L’avaluació com a fiscalització, control i càstig
Clima de por o tensió: Els alumnes poden sentir-se vigilats i jutjats constantment, cosa que pot generar ansietat i bloquejos.
-
Orientació al resultat final: L’objectiu esdevé obtenir una bona nota, més que aprendre realment.
-
Manca d’autonomia: Es redueix la iniciativa de l’alumnat, que espera indicacions clares per evitar errors.
-
Comparació i classificació: Es fomenta la competència entre alumnes i es consoliden etiquetes ("bo", "dolent", "llest", "fluix").
-
Poca relació amb l’aprenentatge real: L’avaluació pot quedar desconnectada dels processos que duen a comprendre i millorar.
2. L’avaluació com a eina d’informació i millora
🔹 Implicacions principals:
-
Acompanyament en el procés: L’alumne rep informació útil per saber què fa bé i què pot millorar.
-
Impuls a l’aprenentatge autònom: S’afavoreix que els estudiants esdevinguin més conscients del seu procés i prenguin decisions per avançar.
-
Retroalimentació significativa: Els comentaris qualitatius i les observacions orienten cap a la millora, no només cap al compliment.
-
Aprendre dels errors: Es veu l’error com una oportunitat de creixement, no com una falta a penalitzar.
-
Avaluació contínua i formativa: S’avalua durant el procés, no només al final, i sovint amb instruments més diversos i dialogats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada