Millora de les capacitats en Matemàtiques (i altres assignatures) mitjançant estratègies d’aula (2)

Fomentar que l’alumnat reflexioni sobre la seva manera d’aprendre la matèria i sobre com pensa sobre ella.

Ajudarà a fer aquesta reflexió dissenyar les sessions de treball amb una estructura clara, d'aula-taller, que té els seus orígens en Pólya i Puig-Adam.

Les sessions, que no tenen per què ser d'una hora de durada, poden tenir la següent estructura:

a) Introducció

🔹Començar una tasca amb una pregunta:

Mostrar una imatge d’un edifici i preguntar com es podria calcular la superfície de la seva façana.

Però abans de mostrar l'edifici, també podem preguntar: Quan heu hagut de calcular superfícies a casa vostra? I així podríem tenir una visió dels coneixements previs dels estudiants a partir de les seves respostes.

I després que facin prediccions: Quins materials o eines creieu que necessitaríem per mesurar aquesta façana?

b) Desenvolupament
🔹 Introduir el concepte de proporció utilitzant una recepta de cuina real, amb variacions d’ingredients. Es resolen exemples junts i es discuteixen errors comuns.

Podem portar ingredients reals o recipients per tal de visualitzar les proporcions

c) Pràctica
🔹Proposar una sèrie de problemes de proporcionalitat que l’alumnat resolgui en parelles, amb suport del docent. També es poden oferir ajudes puntuals. I incloure rúbriques senzilles per tal que valorin el seu procés.

Quan hi ha dubtes, es fan petites pauses col·lectives per discutir-los.

d) Aplicació autònoma
🔹Plantejar un repte com: "Voleu fer una festa i heu de calcular la quantitat de menjar i beguda en funció del nombre d’assistents." Han d’aplicar proporcions, càlcul de preus i justificació de decisions.

Serà més rica la sessió si oferiu 2-3 reptes diferents perquè escullin segons els que els sembli més interessant

e) Tancament
🔹Fer una pluja d’idees amb l’alumnat: "Què heu après avui que us pot servir fora de classe?" o una rutina com "Ara penso..." per veure si ha canviat la seva visió inicial sobre el tema.

O també Com es relaciona això amb què vam aprendre la setmana passada? On més podria aplicar això que hem fet? 

Anem per les idees per millorar l'aprenentatge matemàtic:

1/ Reflexionar sobre l’aprenentatge com a procés continu

🔹 Després d’una activitat de resolució de problemes, podem demanar que els estudiants escriguin breument com han abordat el problema, quines estratègies han utilitzat i quines millorarien. Això es pot fer amb una rutina com "Penso – Faig – Milloro" o un diari de reflexió.

No caldria fer-ho en cada tasca, tampoc és qüestió de saturar els estudiants amb aquest tipus d'activitats. Un cop al mes o fer-ho cada tres tasques. Potser tampoc caldria que tots ho fessin al mateix temps.

2/ Dificultats habituals en l’estudi

🔹En un exercici, l’alumne copia la resolució d’un problema del llibre sense entendre el perquè dels passos. O podria ser una resolució feta per un professor particular. 

Si detectem això, podem proposar un treball en grup on hagin d’explicar el procediment amb les seves paraules a altres companys.

🔹Fer servir rutines com "Què m’ha costat entendre?" o "Quina pregunta em faria si no ho entengués?" per ajudar-los a millorar la seva comprensió.

3/ Pensar sobre el contingut i la seva naturalesa
🔹 En introduir l’estadística, es planteja: "Per què és important saber com s’obtenen les dades?" i es comparen dos gràfics sobre el mateix tema amb escales manipulades.

🔹 En altres àrees: A Ciències, es pot preguntar com s’arriba a una conclusió experimental, o a Llengua, com influeix l’autor en la manera d’explicar una història.

4/ Connectar les matemàtiques amb el món real

🔹 Analitzar una factura de la llum i identificar conceptes matemàtics com unitats, tarifes, percentatges, increments i estimacions.

🔹 Estimar si les mesures donades per una empresa de mobles en un catàleg són coherents amb l’espai d’una aula. Requereix mesurar, fer càlculs i argumentar.

5/ Pensar de manera superficial → aprendre poc
🔹 Pensament pobre: Resoldre deu exercicis iguals de fraccions sense entendre la relació entre la representació gràfica i el càlcul.

🔹 Millora: Proposar una tasca on hagin de crear una situació real on aparegui una fracció  explicar-la a la classe i justificar per què han escollit aquell context.

🔹 Estratègia: Incorporar rutines metacognitives com "Quina part del problema era la més difícil per a mi?" o "Com hauria pogut començar diferent?".