Els resultats de PISA 2022 ens van deixar dues notícies clares. Una de negativa i una altra, sorprenentment positiva. La negativa és que hem passat del 22% al 30% d’estudiants als nivells més baixos de competència matemàtica. La positiva? Que tenim 20 anys de dades que ens mostren un sistema estable i molt predictible. Malgrat els canvis legislatius i les reformes educatives, la realitat a les aules s’ha mantingut pràcticament inalterada.
Hem fet canvis importants en la manera com treballem les Matemàtiques a les aules?
Aquest fet ens ofereix una oportunitat única per repensar el nostre sistema. Però abans cal mirar les dades amb perspectiva.
Més enllà de la mitjana: què ens diuen realment les dades?
La puntuació mitjana sovint rep tota l’atenció, però és la distribució de nivells d’assoliment la que ens dona informació realment valuosa per la nostra matèria, les Matemàtiques. Entre 2003 i 2018, les dades mostren una estabilitat absoluta:
El percentatge d’alumnes als nivells més baixos (nivell 1 i inferiors) oscil·lava entre el 17% i el 22%.
Els nivells alts (nivells 4, 5 i 6) es mantenien entre el 26% i el 30%.
El nivell 6, el de màxima excel·lència, sempre ha estat excepcionalment baix.
La puntuació mitjana sovint rep tota l’atenció, però és la distribució de nivells d’assoliment la que ens dona informació realment valuosa per la nostra matèria, les Matemàtiques. Entre 2003 i 2018, les dades mostren una estabilitat absoluta:
El percentatge d’alumnes als nivells més baixos (nivell 1 i inferiors) oscil·lava entre el 17% i el 22%.
Els nivells alts (nivells 4, 5 i 6) es mantenien entre el 26% i el 30%.
El nivell 6, el de màxima excel·lència, sempre ha estat excepcionalment baix.
Aquest patró estable indica que el nostre sistema funcionava amb una gran regularitat. L’arribada de la pandèmia va trencar aquesta inèrcia, actuant com un xoc extern. Però això també vol dir que els fonaments del sistema encara són allà. No cal començar de zero, sinó recuperar allò que teníem.
La recuperació és possible. De fet, ja ha començat
Sabem on érem i com hi vam arribar. Sabem, també, que amb algunes mesures de reforç específiques per a la generació afectada per la pandèmia, és perfectament factible tornar als nivells del 2018.
De fet, les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO de l’últim curs, 2025, ja apunten en aquesta direcció: els resultats mostren una recuperació clara tant en puntuació com en distribució de nivells en la nostra àrea de Matemàtiques. La bona notícia és que no només és possible: ja està passant.
Sabem on érem i com hi vam arribar. Sabem, també, que amb algunes mesures de reforç específiques per a la generació afectada per la pandèmia, és perfectament factible tornar als nivells del 2018.
De fet, les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO de l’últim curs, 2025, ja apunten en aquesta direcció: els resultats mostren una recuperació clara tant en puntuació com en distribució de nivells en la nostra àrea de Matemàtiques. La bona notícia és que no només és possible: ja està passant.
No cal cap revolució per recuperar. Però cal una revolució per avançar
Per tornar als nivells prepandèmia, les mesures són concretes i assequibles:
Suport específic per a l’alumnat amb llacunes.
Formació docent específica en estratègies de recuperació.
Programes de reforç d’estiu i activitats extraescolars focalitzades.
Ara bé, si volem fer un salt qualitatiu —el salt que no hem fet en dues dècades—, cal anar més enllà. Durant 20 anys ens hem mantingut estables… però també estancats. Mentre nosaltres resistíem el pas del temps, països com Singapur han aprofitat per transformar completament l’ensenyament de les matemàtiques.
Per tornar als nivells prepandèmia, les mesures són concretes i assequibles:
Suport específic per a l’alumnat amb llacunes.
Formació docent específica en estratègies de recuperació.
Programes de reforç d’estiu i activitats extraescolars focalitzades.
Ara bé, si volem fer un salt qualitatiu —el salt que no hem fet en dues dècades—, cal anar més enllà. Durant 20 anys ens hem mantingut estables… però també estancats. Mentre nosaltres resistíem el pas del temps, països com Singapur han aprofitat per transformar completament l’ensenyament de les matemàtiques.
El repte real: no només és recuperar, sinó aspirar a l’excel·lència
Els resultats de PISA mostren una davallada important entre els alumnes amb rendiment alt. El percentatge d’estudiants al nivell 6 ha passat del 2% a l’1%, i els que se situen entre els nivells 4 i 6 han baixat del 28% al 20%. No només hem perdut competències bàsiques: també hem perdut talent excepcional.
Si volem revertir aquesta tendència, cal abandonar el model tradicional de les matemàtiques com a càlcul repetitiu i memorització de fórmules, i apostar per:
Els resultats de PISA mostren una davallada important entre els alumnes amb rendiment alt. El percentatge d’estudiants al nivell 6 ha passat del 2% a l’1%, i els que se situen entre els nivells 4 i 6 han baixat del 28% al 20%. No només hem perdut competències bàsiques: també hem perdut talent excepcional.
Si volem revertir aquesta tendència, cal abandonar el model tradicional de les matemàtiques com a càlcul repetitiu i memorització de fórmules, i apostar per:
- La resolució creativa de problemes.
- El pensament lògic i el raonament matemàtic.
- La generació i acompanyament de l’excel·lència.
I abandonar la memorització de fórmules i algoritmes com a element clau per a l'aprenentatge de les matemàtiques.
Cap a una revolució metodològica real
Aquest canvi de paradigma no és només desitjable, sinó urgent. Necessitem metodologies que promoguin l’aprenentatge profund i el desenvolupament del talent en tots els nivells. Algunes línies de treball essencials serien:
El cas de Singapur ens ho demostra. Han passat de resultats mediocres a liderar el món gràcies a:
Aquest canvi de paradigma no és només desitjable, sinó urgent. Necessitem metodologies que promoguin l’aprenentatge profund i el desenvolupament del talent en tots els nivells. Algunes línies de treball essencials serien:
- Projectes matemàtics que interpel·lin a l’alumnat.
- Resolució col·laborativa de problemes complexos.
- Connexions amb contextos reals i amb altres àrees de coneixement.
- Tecnologia com a eina de pensament, no només de càlcul.
El cas de Singapur ens ho demostra. Han passat de resultats mediocres a liderar el món gràcies a:
- Una formació docent d’alta qualitat.
- Metodologies innovadores fonamentades en l’evidència.
- Una visió a llarg termini, coherent i ambiciosa.
L’oportunitat és ara
La generació COVID necessita recuperar-se. Però les generacions que venen en mereixen molt més: un sistema educatiu que aspiri a ser dels millors d’Europa. I ho podem fer. Tenim:
Per això, la pregunta clau no és si podem millorar. És si volem fer-ho. Recuperar el 2018 està a l’abast. Però transformar l’ensenyament matemàtic i liderar Europa és el veritable repte. I aquest repte comença avui, a cada aula, amb cada docent, amb cada estudiant.
La generació COVID necessita recuperar-se. Però les generacions que venen en mereixen molt més: un sistema educatiu que aspiri a ser dels millors d’Europa. I ho podem fer. Tenim:
- Un professorat compromès.
- Una tradició educativa sòlida.
- Evidència científica sobre què funciona.
- Tecnologia a l’abast.
Per això, la pregunta clau no és si podem millorar. És si volem fer-ho. Recuperar el 2018 està a l’abast. Però transformar l’ensenyament matemàtic i liderar Europa és el veritable repte. I aquest repte comença avui, a cada aula, amb cada docent, amb cada estudiant.
Pregunta: Què passarà amb els resultats del pròxim estudi PISA?
Referències:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada