El veritable canvi en Matemàtiques no és digital, és pedagògic

Fa temps que reflexiono sobre què cal per millorar realment l’ensenyament de les Matemàtiques. No parlo de canvis superficials, sinó de transformacions que connectin el coneixement amb les aules, amb els docents i, sobretot, amb l’alumnat. Aquesta reflexió la centraré en aquest article en dos grans eixos: la transferència del coneixement i un ús conscient i pedagògic de la tecnologia.

La transferència: del discurs a l’aula

Perquè les bones idees no es quedin als llibres, als congressos o als articles, cal que arribin a l’aula. I això només és possible si:

• Es dona suport real als docents.
• Es promou l’intercanvi d’experiències, perquè les millors activitats neixen de la pràctica quotidiana.
• Es facilita una formació permanent, vinculada a la realitat del centre.
• S’afavoreix l’experimentació i l’exploració de noves metodologies.

Però… com es pot fer això de manera efectiva?

• Creant i mostrant espais amb exemples concrets de bones activitats.
• Dissenyant i posant en pràctica cursos, xerrades i formacions que incorporin canvis metodològics reals.
• Participant activament en comunitats docents on es comparteixen experiències, dubtes i aprenentatges.
• Donant veu a l’alumnat perquè pugui explicar i compartir el seu treball matemàtic amb els companys, els docents i la comunitat educativa.

Una xarxa viva d’Educació Matemàtica

Tot això, en gran part, ja està passant. Hi ha múltiples iniciatives que impulsen i fan créixer una Educació Matemàtica viva i connectada:

• Concursos i reptes per a estudiants, com Fem Matemàtiques, +Mates, Fotografia Matemàtica o el Cangur.
• Tallers i programes d’enriquiment, com ESTALMAT, Anem +Mates o Bojos per les Matemàtiques.
• Jornades i congressos per a docents, com el C2EM.
• Revistes especialitzades, com Noubiaix o Suma.
• Entitats i associacions com l’AC GeoGebra, el MMACA, la Societat Catalana de Matemàtiques, GAMAR (UdG), la FEEMCAT i el CREAMAT, entre moltes altres.

El més valuós d’aquestes entitats no és només el que fan individualment, sinó el fet que treballen connectades, creant una xarxa d’Educació Matemàtica que permet compartir un missatge clar i coherent arreu del territori. El repte, ara, és fer créixer encara més aquesta xarxa i connectar-la també amb altres àmbits, com les STEM i les humanitats.

I la tecnologia? Primer, les Matemàtiques

La tecnologia sempre ha estat al servei de les Matemàtiques. Però abans de decidir quines eines utilitzarem, cal fer-nos preguntes més profundes:

• Quines Matemàtiques volem que els estudiants aprenguin?
• Com volem que les aprenguin?
• Com avaluarem aquests aprenentatges?

Només després d’aquestes decisions pedagògiques té sentit parlar d’eines: si utilitzarem el GeoGebra, els materials manipulables com el tangram o els poli cubs, altres aplicacions digitals, etc.

Què haurien d’aportar aquestes eines?

Les eines —siguin digitals o materials— han de permetre a l’alumnat:

• Desenvolupar la creativitat.
• Comunicar i col·laborar.
• Investigar i gestionar informació.
• Pensar críticament, resoldre problemes i prendre decisions.
• Ser més eficient i autònom.

I han d’ajudar el professorat a:

• Disposar de materials que facilitin l’aprenentatge.
• Comptar amb eines amb una corba d’aprenentatge assumible.
• Integrar diferents recursos de manera flexible.
• Compartir informació i pràctiques amb altres docents i amb l’alumnat.

Per acabar

Replantejar l’ensenyament de les Matemàtiques no és una qüestió d’eines, sinó de visions, decisions i connexions. Decisions sobre què ensenyem i per què. Visions sobre el tipus de ciutadans que volem formar. I connexions entre persones, entitats, centres i disciplines.

És aquí on tenim el veritable potencial de canvi