Què vol dir realment ser competent?
Quan parlem de competència matemàtica, sovint pensem en saber fer càlculs o resoldre problemes escolars. Però ser realment competent va molt més enllà: és ser capaç d'aplicar els coneixements matemàtics en situacions variades i significatives, ja siguin de caràcter social, científic, lúdic o històric. Sovint, aquests contextos es troben interconnectats. I no és una tasca fàcil, vegeu el post sobre "Complexitat enfront de Complicació".
Ara bé, aquesta aplicació no és automàtica. Cal ensenyar-la, acompanyar el camí. I en aquest procés, sorgeixen dificultats diverses, moltes arrelades en com hem après i com acostumem a ensenyar.
A continuació, comparteixo sis obstacles habituals que poden limitar el desenvolupament d'aquesta competència, amb exemples i suggeriments per reflexionar-hi:
1. Massa enfocament en procediments i receptes
Des de petits, sovint ens han format en la repetició de procediments. Resoldre exercicis tancats, aplicar fórmules, seguir passos prefixats. Això limita la transferència del coneixement a noves situacions.
És com preparar-se per pujar un cim de 2000 metres entrenant només en pla: és un començament, però insuficient.
Per superar-ho, cal oferir activitats graduades que vagin de menys a més complexitat, i que dins cada nivell incorporin diferents graus de dificultat. El gràfic següent mostra una possible gradació dels tipus d'activitats amb relació a les variables complexitat-dificultat.
2. Poc treball del procés de matematització en situacions en què apareguin contextos diversos.
Matematitzar una situació vol dir:
Per exemple, analitzar els nivells de CO2 en un entorn proper.
3. Manca de pràctica en estimacions i aproximacions
Fer estimacions implica comprendre tant les matemàtiques com el context. Algunes activitats inspiradores, basades en la idea dels problemes de Fermi, podrien ser:
Quantes vegades batega el cor d'una persona al llarg de la vida?
Quant trigaríem a comptar fins a un milió?
Quantes persones cabrien al pati de l'escola per un concert?
Quants grans de sorra hi ha en una platja?
4. Escassa experiència en problemes oberts i d'investigació
Els problemes llargs i oberts, sense guies prefixades, sovint generen incertesa. Aquesta incertesa pot bloquejar si no s'acompanya adequadament.
Algunes estratègies clau:
Fomentar el treball en grup per discutir i defensar idees.
Donar prou temps per pensar i explorar.
Oferir eines diverses (digitals i manipulatives).
Deixar que els alumnes plantegin els seus propis problemes.
Limitar la intervenció directa del docent.
Un bon recurs per aquest treball és el concurs Fem Matemàtiques.
5. Poca utilització de materials per construir models
El treball amb models ajuda a traslladar les matemàtiques a la realitat. S'hi pot treballar mitjançant la modelització amb propostes com les de NRICH, o amb materials com tangrams, fotografies, poli cubs o geoplans.
6. Falta de connexió amb els coneixements previs dels estudiants
Quan l'aprenentatge no connecta amb allò que l'alumne ja sap, apareixen dificultats per comprendre conceptes abstractes. Llavors diem que l’aprenentatge no és significatiu
Exemples:
Introduir l'atzar sense haver treballat abans amb dades ni establir la relació entre estadística i probabilitat.
Presentar la mesura estàndard sense haver explorat prèviament la mesura personalitzada i el seu vincle amb els nombres racionals.
En resum: ser competent no és només saber, és saber aplicar. I per ajudar els nostres alumnes a ser competents, hem d'oferir-los experiències riques, variades i connectades amb la realitat.
I vosaltres? Amb quines d'aquestes dificultats us trobeu més sovint a l'aula?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada