Cap a una nova didàctica de les matemàtiques

L’ensenyament de les matemàtiques ha estat, durant molt de temps, centrat en la mecanització i la reproducció de procediments. No obstant això, si volem fomentar una comprensió profunda i útil de la matèria, tal com ja mencionava en aquesta entrada, cal canviar el pes de certes pràctiques tradicionals i potenciar-ne d'altres que realment ajudin els estudiants a desenvolupar el seu pensament matemàtic.

Quines accions haurien de perdre importància?

Hi ha pràctiques habituals a l’aula de matemàtiques que convé revisar i reduir el seu protagonisme:

• Pràctica mecànica sense comprensió, basada en exercicis i, amb sort, en problemes d'aplicació categoritzats per tipus o d'un sol nivell de dificultat.

• Memorització sense sentit de regles, fórmules i fets, incloses les equivalències d'unitats.

• Focalització en estratègies úniques de resolució, evitant preguntes obertes o la possibilitat d’explorar diferents camins cap a la solució.

• Aprenentatge i avaluació basats en la reproducció i la qualificació, en lloc d'un procés reflexiu i evolutiu.

• Activitats fora de context, treballant temes aïllats o fent càlculs sense connexió amb situacions reals.

• Càlcul excessiu només amb llapis i paper, introduint massa aviat la notació simbòlica i l'abstracció.

Quines accions haurien de guanyar més pes?

Per contra, hi ha estratègies que cal potenciar per afavorir un aprenentatge més ric i significatiu:

• Ús de materials manipulables en qualsevol edat per ajudar a la comprensió i a la creació de models mentals dels conceptes que s'estan treballant.

• Treball en grup, fomentant la col·laboració i el debat.

• Discussions matemàtiques, valorant les conjectures i el raonament. Converses que utilitzaran les matemàtiques i parlaran sobre les matemàtiques.

• Resolució de problemes com a eix central de l’aprenentatge. Presentació sobre el tema.

• Connexió entre continguts, evitant compartiments estancs en l'àmbit de coneixement i entre àmbits de coneixement.

• Ús de calculadores i ordinadors com a eines per potenciar l’aprenentatge.

• Avaluació com a part fonamental del procés d'aprenentatge, més enllà de la simple qualificació.

Un nou rol del docent

Aquesta transformació exigeix un canvi en el paper del docent, que ha de convertir-se en el dissenyador d’experiències d’aprenentatge enriquidores. No només ha de seleccionar activitats adequades, sinó també guiar els estudiants perquè explorin, raonin i justifiquin les seves respostes amb llenguatge matemàtic.

A més, l’ús de tecnologia ha de ser una eina que potenciï l’aprenentatge, no una simple substitució de tècniques tradicionals. I, sobretot, l’avaluació s’ha de veure com una oportunitat per millorar i desenvolupar les capacitats matemàtiques de l’alumnat.

En definitiva, és necessari replantejar el que fem a classe de matemàtiques per fer-la més significativa, exploratòria i connectada amb la realitat. És un repte, però també una oportunitat per aconseguir que els estudiants desenvolupin un autèntic sentit matemàtic i una actitud més positiva envers la matèria.