Quan proposem tasques de tipus competencial —resolució de problemes oberts, projectes o Treballs de Recerca— ens trobem amb alguns obstacles que cal tenir en compte. Identificar-los ens pot ajudar a dissenyar millor les activitats i acompanyar els estudiants en el seu procés d’aprenentatge.
a) La manca d’hàbit i de recursos
Són un tipus de tasques que, malgrat que les hem fet com a estudiants, no ens hem preparat prou per ensenyar-les, i no les portem a la pràctica de manera habitual a l’aula. Ens falten fonts de recursos o idees d'altres per on començar. No tothom coneix espais de referència com ARC com a font de tasques pels estudiants o NRICH per exemple, i això pot fer que la sensació sigui de començar de zero.
b) L’excés d’amplitud en les propostes
En el cas dels TdR, els estudiants tendeixen a proposar-se situacions excessivament extenses. En canvi, en problemes, pot donar-se el cas contrari: que aquestes siguin massa repetitius i similars als que ja han fet. Cal una tasca de concreció mitjançant el diàleg amb els estudiants, que requereix temps i claredat sobre què volem treballar.
En algunes activitats, especialment els projectes, l'interès del tema pot ser tan atractiu i rellevant que acabi passant per sobre dels continguts de l'àmbit. Això no sempre és negatiu, però cal tenir-ho present i tenir clar quins conceptes i procediments són realment claus, nuclears, dins del nostre àmbit.
d) L’obsessió per avaluar-ho tot
Podem caure en la temptació de voler avaluar cada detall del procés. Això el fa inabastable i poc eficient. És millor concretar des del principi en què ens fixarem. Una bona realimentació és més valuosa que una acumulació d’indicadors. Cal evitar una excessiva preocupació per l'avaluació. Igual que els estudiants poden proposar tasques massa extenses, nosaltres també podem fer-ho amb l’avaluació.
e) Els hàbits d’origen
La manera de treballar dels estudiants depèn, entre altres coses, de l'escola d'on provenen. Determinats hàbits i costums seran útils i d’altres requeriran adaptació. En aquest punt és clau la connexió entre centres i la circulació d’informes compartits que aportin continuïtat.
f) La gestió de l’aula i del treball
També cal planificar com s’organitzarà el treball:
Serà sempre en grup o també individual?
Com es combinaran ambdós formats?
Com en farem el seguiment?
Aquestes decisions no s’han d’improvisar: han de formar part de la planificació inicial.
En definitiva, per minimitzar aquestes dificultats cal reflexionar en equip, planificar col·lectivament i concretar bé les expectatives. Una avaluació clara i útil, centrada en la realimentació, farà que el procés sigui un motor d’aprenentatge i no un simple control.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada