Resolució de problemes i avaluació competencial: observar per comprendre

Quan treballem la resolució de problemes tal com he descrit en l'article "I si volem que els estudiants siguin realment capaços de resoldre problemes?", l’avaluació deixa de ser una operació final per convertir-se en una mirada contínua sobre el procés d’aprenentatge.

En aquest enfocament, avaluar competencialment no és posar una nota a una resposta, sinó observar com l’estudiant:

• interpreta una situació i la reformula,

• genera preguntes rellevants,

• decideix quines val la pena abordar matemàticament,

• tria representacions adequades,

• prova estratègies, les abandona o les ajusta,

• utilitza coneixements previs o identifica la necessitat d’aprendre’n de nous,

• argumenta decisions i valida resultats.

És a dir, avaluem decisions, estratègies i raonaments, no només encerts.

Això implica un canvi important:
👉 el centre de l’avaluació ja no és el punt 7 (la resposta), sinó el recorregut que porta fins a ella.

Observar processos és donar informació útil

Quan una activitat està dissenyada des d’un marc de resolució de problemes, el docent pot recollir evidències de manera natural:

• Com comencen?

• Quines preguntes apareixen espontàniament?

• Quines representacions utilitzen primer?

• Què fan quan una estratègia no funciona?

• Com justifiquen que una resposta és raonable?

Aquesta observació, que podem fer tan sistemàtica i concreta com vulguem, permet una avaluació formativa real, perquè dona informació que podem lligar a accions dels estudiants i que ens permet dir:

• què cal reforçar,

• què ja està consolidat,

• quins errors són conceptuals i quins són estratègics,

• quines idees val la pena institucionalitzar a l’aula.

I tot això sense necessitat de documents complexos ni instruments artificials, si les tasques estan ben pensades.

Donar nivell també és avaluar amb intel·ligència

Donar nivell a les matemàtiques no és exigir més càlcul ni més dificultat tècnica.
És exigir més pensament.

I això demana una avaluació coherent:

• menys centrada en el resultat,

• més atenta als processos,

• més qualitativa que quantitativa,

• més descriptiva que classificadora.

Quan només avaluem exercicis desconnectats del procés de resolució de problemes, el que obtenim és informació pobra.
Quan observem processos, l’avaluació es converteix en una eina per entendre i millorar l’aprenentatge.

Continguts, competències i criteri docent

Els continguts continuen sent imprescindibles. La diferència és que, en un enfocament competencial, els continguts estan al servei del problema, i no a l’inrevés.

Els continguts clau i les idees centrals, aquí les del bloc de numeració i càlcul, permeten al docent:

• seleccionar tasques amb sentit,

• anticipar processos observables,

• decidir què val la pena avaluar en cada moment.

Aquesta és una tasca profundament professional. No es pot automatitzar ni externalitzar, perquè parteix del coneixement real dels estudiants i del context.

I aquí és on la resolució de problemes, l’observació de processos i l’avaluació competencial encaixen com peces del mateix engranatge.