Aquesta entrada gira al voltant d'una idea clau: l'alfabetització matemàtica com a eina per prendre decisions al llarg de tota la vida. No parlo de recordar fórmules, sinó de disposar d'un conjunt de coneixements perdurables que permetin entendre el món, interpretar la informació i actuar amb criteri.
Què vol dir estar alfabetitzat matemàticament?
Una definició àmpliament acceptada és la del marc PISA, que entén l'alfabetització matemàtica com la capacitat de raonar, formular, aplicar i interpretar les matemàtiques en una gran varietat de contextos reals, per prendre decisions fonamentades com a ciutadans actius i crítics.
Dit d'una manera més planera: entendre i usar les matemàtiques quan cal, sense necessitat que algú ens digui quina fórmula toca.
Aquesta alfabetització combina dues dimensions inseparables:
les capacitats matemàtiques reals de les persones;
i la confiança per aplicar-les fora de l'aula.
Les matemàtiques hi són quan cuinem i adaptem una recepta, quan comparem ofertes 3x2, quan interpretem un gràfic a la premsa, quan planifiquem un trajecte, quan revisem una hipoteca o quan intentem entendre una dada sanitària. Però també hi són quan ens preguntem si una informació és fiable o si una conclusió està ben fonamentada.
Matemàtiques i valors: una relació inevitable
Fer matemàtiques no és només calcular. És resoldre problemes, raonar, justificar, representar, connectar idees i comunicar-les. I tot això construeix valors.
El treball matemàtic educa en el respecte pels arguments dels altres, en l'acceptació de la diversitat de camins, en la cura per la precisió i en l'honestedat intel·lectual. Les matemàtiques són una activitat profundament humana, inserida en la història i la cultura, i avui esdevenen una eina clau per entendre fenòmens com el canvi climàtic, el desenvolupament tecnològic o les desigualtats socials.
També tenen una dimensió personal: prendre decisions, gestionar la incertesa, valorar riscos, revisar expectatives. Tot això requereix matemàtiques.
Què entenem per coneixements matemàtics perdurables?
Els currículums són extensos. Cada cop més. El volum d'informació del que disposem ha crescut exponencialment si el comparem amb el que teníem fa 100 anys, però no tota té el mateix pes a llarg termini. La pregunta clau és: quins coneixements permeten seguir aprenent matemàtiques de manera autònoma al llarg de la vida?
A continuació presento una proposta organitzada segons els grans blocs habituals, però pensats com a sentits matemàtics que es construeixen de manera connectada.
a) Sentit numèric: numeració i càlcul
Calcular, estimar i comparar és imprescindible. Però encara ho és més saber quan cal exactitud i quan és suficient una bona estimació.
Coneixements perdurables:
Comprendre els nombres, les seves representacions i relacions.
Entendre el significat de les operacions i les relacions que creen.
Saber calcular de manera eficient i estimar de forma raonable.
Reconèixer i usar relacions proporcionals.
Exemple pràctic: comparar dues tarifes elèctriques amb estructures diferents, estimant quin impacte real tindran en una factura mensual segons hàbits de consum.
b) Sentit de la mesura i sentit espacial: geometria i mesura
Vivim en un món tridimensional on mesurar, localitzar, comparar i visualitzar és constant. Mesurar és una manera de conèixer, però també d'assumir que tota mesura té error.
Coneixements perdurables:
Comprendre què és una magnitud, una unitat i el procés de mesurar.
Escollir instruments adequats i valorar el seu grau de precisió.
Analitzar propietats de figures i relacions espacials.
Reconèixer i aplicar transformacions geomètriques.
Exemple pràctic: interpretar plànols d'un habitatge per valorar reformes possibles o calcular si un moble encaixa realment en un espai determinat.
c) Sentit algebraic: patrons, relacions i models
L'àlgebra connecta l'aritmètica amb l'abstracció. Permet descriure canvis, establir relacions i fer prediccions.
Coneixements perdurables:
Reconèixer i descriure patrons.
Representar relacions de diverses maneres.
Utilitzar expressions i models per explicar situacions reals.
Exemple pràctic: entendre com evoluciona una despesa mensual recurrent o com canvia una quota segons diferents variables.
d) Sentit estocàstic: estadística i probabilitat
Vivim envoltats de dades. L'alfabetització matemàtica exigeix poder preguntar-se d'on surten, com es presenten i què es pot concloure realment.
Coneixements perdurables:
Formular bones preguntes.
Analitzar i interpretar dades.
Valorar la incertesa i els límits de les prediccions.
Exemple pràctic: interpretar enquestes electorals, estudis de salut o gràfics mediàtics sense caure en lectures simplistes.
Per acabar
Aprendre matemàtiques no hauria de consistir a acumular continguts, sinó a construir capacitats. Els coneixements perdurables són aquells que actuen com a fonaments: permeten entendre, decidir i seguir aprenent.
Potser per això les matemàtiques essencials s'assemblen als nombres primers: no són moltes, però sostenen tota la resta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada