🧭 Itinerari de lectura: Aprendre Matemàtiques a través de la resolució de problemes

Aquest itinerari de lectura dels articles del blog està pensat per a qui vol entendre (o aprofundir) per què la resolució de problemes no és una activitat més, sinó un eix estructurador de l’aprenentatge matemàtic. El recorregut combina reflexió pedagògica, criteris de disseny i exemples concrets d’aula.

No cal seguir-lo fil per randa: es pot llegir com un camí amb desviacions possibles.

1. Per què la resolució de problemes és central

Per començar, algunes entrades que ajuden a situar el paper dels problemes dins l’aprenentatge matemàtic i a desfer alguns malentesos habituals:

• Resolució de Problemes (RdP): una activitat formativa clau en l’aprenentatge matemàtic
  
  

• I si volem que els estudiants siguin realment capaços de resoldre problemes?
  
  

• Per quins motius cal ensenyar bones Matemàtiques?
  
  

• Pensament crític i Matemàtiques

👉 Aquest primer bloc posa l’èmfasi en el perquè: què aporta realment treballar a partir de problemes i quin tipus d’aprenentatge promou.

2. Què vol dir “resoldre un problema”

Un cop acceptada la centralitat dels problemes, cal afinar què entenem exactament per “resoldre”.

• Resoldre problemes per raonar, connectar i comunicar (fer-se entendre i entendre)
  
  

• Algoritmes: resultat o procés?
  
  

• Quan comptar no és només sumar: comprendre el significat dels nombres
  
  

• Sobre la memòria. S’han de memoritzar coses?

👉 Aquí apareix la idea clau que resoldre problemes no és aplicar receptes, sinó construir significat, prendre decisions i justificar-les.

3. Processos cognitius: error, estratègies i pensament

Aquest tram posa el focus en què passa dins del cap de l’alumne mentre resol un problema.

• La “pedagogia” de l’error
  
  

• Estratègies d’aprenentatge
  
  

• Formular preguntes
  
  

• Quan la complexitat entra a l’aula: obstacles i aprenentatges en tasques competencials

👉 Aquí es veu com l’error, la pregunta i la dificultat no són obstacles, sinó motors d’aprenentatge.

4. Del problema a la tasca competencial

Un cop entès el paper del problema, cal veure com es transforma en activitat d’aula.

• Dissenyar activitats competencials en matemàtiques: una estructura reutilitzable
  
  

• D’un repte a l’activitat competencial
  
  

• Com podem millorar el treball d’aula mitjançant les competències?
  
  

• Competències: ni màgia ni sort, només disseny i treball

👉 Aquest bloc ajuda a passar del discurs a la pràctica, mostrant criteris de disseny i coherència interna.

5. Exemples i situacions per portar a l’aula

Per acabar, algunes propostes que exemplifiquen tot l’anterior:

• 🍋 Anem a fer llimonada!
  
  

• Figures ombrejades com a tasques d’alt nivell
  
  

• Petites investigacions: els gelats
  
  

• Les cases amb escuradents
  
  

• Una activitat: Hem de reiniciar el món! (Aquest article està en procés de revisió)
  
  

👉 Són activitats obertes que permeten observar estratègies, raonaments i formes diverses de pensar.

🔚 Tancar (i reobrir) l’itinerari

Aquest itinerari, i la resta que vindran, no pretén oferir una definició tancada de què és “resoldre problemes”, sinó mostrar que:

• és una manera d’entendre l’aprenentatge,
  
  

• va més enllà dels continguts i de les edats dels estudiants,
  
  

• demana disseny i mirada pedagògica,
  
  

• i posa el pensament de l’alumne al centre.
  

Si, després de llegir-lo, mires una activitat diferent o et fas una pregunta nova sobre la teva pràctica, l’itinerari ja ha complert la seva funció.